Els nostres productes també es troben: a la fleca d'Esponellà, el Bosc de Bambú a Crespià, el Bar la Brasa de Melianta, a Banyoles: Ca la Nor, El cistell, Bioestany,
el mercat setmanal i la carnisseria Fondil. També a la botiga la Dama de Girona i a la botiga online de
Gourmona...
Mel de cap d'ase (lavandula stoechas)
Mel de cap d'ase amb una elevadíssima representació de l'espècie, procedent del Parc Natural del Cap de Creus.
Amb aroma floral suau i en boca destaca una dolçor evident amb notes una mica acides. Excel-lent aspecte, aroma, textura i sabor. De cristal·lització molt lenta i fina. Es una mel relaxant amb un alt poder antisèptic i bactericida.
Mel de Bosc
Procedent del Parc natural de la Garrotxa.
Combinació de nèctars i melats variats.
Rica amb sals minerals, indicada per l'anèmia, fatiga i per afeccions bronquials i pulmonars.
Mel de Bruc
Mel de bruc procedent de la comarca de la Selva a tocar la costa brava.
d' un color caoba fosc. La textura és granulosa ja poc després d'extreure, dolça amb un lleuger sabor amarg. Augmenta la diüresi, va be per problemes del sistema urinari... De cristal·lització rapida.
Mel de castanyer
Mel de castanyer procedent del Parc Natural Guilleries-Savassona.
De color ambre fosc. Aroma càlid torrat, que recorda a la fusta o la malta. En boca, hi trobem un gust característic dolç amb notes salades i un final una mica amarg i persistent.
Rica en sals minerals com el ferro, indicada per l'anèmia i la fatiga. Estimulant de la circulació, fetge i pancreas.
Li costa molt cristal·litzar depenent d'altres espècies acompanyants.
Mel de ravanissa
De color molt clara i una cristal·lització rapida, molt fina amb una textura cremosa. Mel monofloral de principis de primavera de les ravanisses (Diplotaxis erucoides).
Es estimulant hepàtica, energitzant, per netejar el fetge,
procedent de les muntanyes prop de girona.
De cristal·lització rapida i molt fina.
Mel de muntanya
Mel multi floral de prats i zones boscoses del Pirineu de Girona. Color ambre clar, aroma floral suau i en boca més accentuada, sobretot en postgust, però força equilibrada sense notes discordants. Cristal·lització lenta.
Melada de bosc..
Una mel de melat, procedent de les secrecions de sabia dels arbres i d'insectes xupadors, com els pulgons, de les alzines i roures del Parc natural de la Garrotxa. Es una mel amb un gust peculiar amb moltes sals minerals i enzims. No cristal·litza, adquireix una textura espessa o engomada.
Mel de cap dase (lavandula stoechas).
Mel mono floral de cap d'ase (lavandula stoechas), amb una alta representació de l'espècie, amb altres acompanyants com el romaní, la farigola, la botja... Procedent del Parc Natural del Cap de Creus.
Aromàtica floral i en boca destaca una dolçor evident amb notes una mica àcides però equilibrades.
Es una mel relaxant amb un gran poder bactericida i antisèptic. Indicada per afeccions pulmonars i bronquials. De cristal·lització lenta i fina.
Mel Mil flors
Mel multi floral de les muntanyes baixes de la província de Girona.
De dos assentaments del Pla de l'estany.
Depenent de l'abellar i època de recol·lecció obtenim diferents varietats de mil flors, lots únics a cada envasat.
La cristal·lització varia segons l'origen del nèctar de les flors.
La Mel
Els primers pobladors de la terra ja utilitzaven la mel. Les pintures rupestres de la cova de l' aranya a Bicorp,València. Daten de 7000 anys abans de Crist, mostren com un home l'està recol·lectant.
Hipòcrates, (segle V abans de C.), el pare de la medicina, va lloar els seus poders terapèutics i la va utilitzar per guarir diverses afeccions i per alleujar el dolor en general. La recomanava als seus pacients per a aconseguir la longevitat (Hipòcrates va viure 107 anys).
L'anomenada lluna de mel té el seu origen en el costum romana que la mare de la núvia, deixava cada nit a l'alcova nupcial a disposició dels nuvis, un atuell amb mel per "reposar energies". Aquesta pràctica durava tota la lluna de mel
Forma part de la dieta mediterrània des de l'època dels egipcis.
Segons el papir de Tebes, escrit en 1870 a.C., els egipcis alimentaven i cuidaven als seus fills amb mel.